Ens fem majors i canviem!

Hem fet unes activitats sobre les edats de la xiqueta que Sergio Rosa ens ha possat al power.

PER A QUÈ PENSEU QUE LI SERVEIX AL NOSTRE ORGANISME L'ALIMENT QUE PRENEM? 

A.4. Sempre hem pesat i mesurat el mateix al llarg de la nostra vida? Observeu les imatges que es presenten a continuació i respongueu a les qüestions:

a) Podríeu ordenar-les des de la persona que té menys edat a la que té més edat?
b) Quines característiques heu tingut en compte per a ordenar les imatges?
c) Quina edat creeu que pot tenir aqueixa persona en cadascuna de les imatges?
d) Calculeu el pes i l'alçada de la persona per a cada imatge (sobre la base del percentil 50). Corbes annexes al final d'aquest document.

Imatge 6	10 dies	3’2 kg	50 cm
Imatge 5	Any i mig	9’5 kg	77 cm
Imatge 2	3 anys	12 kg	89 cm
Imatge 1	5 anys	17kg	105  cm
Imatge 3	5 anys i 10 mesos	20 kg	115 cm
Imatge 4	7 anys i 4 mesos	25 kg	125 cm

Per a realitzar aquesta clasificació hem tingut en compte:
- deixen de ser tan redonets
- te el cavell més abundant i llarg
- quan més major, més prima
- te les característiques facials més accentuades
- els braçoos van allargant-se

I fins ací la sessió de hui!

Comencem tema. Educació per a la salut.

A.1. Quines funcions ha de realitzar el nostre organisme per mantenir-se viu? D'elles quines són comuns a tots els éssers vius?

Funcions: Prendre oxigen i expulsar aigua i diòxid de carboni (“respiració”); Ingerir aliments i absorbir els nutrients (alimentació-nutrició); Eliminar les substàncies de desfet de l'organisme (excreció); Desplaçar-nos per a aconseguir aliment i aigua (interacció - locomoció).

Tots els éssers vius realitzem les funcions de: Nutrició (incloent la respiració i l'excreció), interacció amb el medi i reproducció (creació de nous organismes).

Els problemes que ens anem a plantejar en aquest tema són els següents:

Quines parts del nostre cos realitzen les funcions que ens permeten estar vius?

Existeixen connexions entre aquestes funcions o són independents unes d'altres?

Com arriba l'oxigen a totes les cèl·lules del nostre organisme?

Per a què penseu que li serveix al nostre organisme l'aliment que prenem?

Com aconseguim l'aliment? 

Què necessitem fer per poder accedir a les diferents fonts d'aliment i d'aigua?

Com es coordinen tots aquests processos? 

QUINES PARTS DEL NOSTRE COS REALITZEN LES FUNCIONS QUE ENS PERMETEN ESTAR VIUS? EXISTEIXEN CONNEXIONS ENTRE AQUESTES FUNCIONS O SÓN INDEPENDENTS UNES D'ALTRES?

La unitat fonamental dels éssers vius és la cèl·lula. Hi ha éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars. Així mateix, dins dels pluricel·lulars existeix una enorme diversitat en relació a la complexitat dels seus organismes. Nosaltres, com a organismes pluricel·lulars que som, estem formats per moltíssimes cèl·lules (entre 5.000 milions i 200 bilions). Cèl·lules que no són totes iguals, sinó que tenen característiques específiques segons la funció que realitzen. Les cèl·lules que realitzen funcions similars s'agrupen en teixits i els teixits, d'igual manera, donen lloc als òrgans. Els òrgans que estan implicats en una mateixa funció vital conformen un sistema (o aparell). Els éssers vius pluricel·lulars tenim, generalment, diversos sistemes.

A.2. Quins sistemes del nostre organisme són els responsables de la realització de cadascuna de les funcions vitals de l'ésser humà?

El sistema respiratori, el digestiu, el circulatori, l'excretor, el locomotor, el reproductor, l'endocrí i el nerviós central (que coordina a tots els altres). 

COM ARRIBA L'OXIGEN A TOTES LES CÈL·LULES DEL NOSTRE ORGANISME? 

L'oxigen és necessari per poder sobreviure, ja que les nostres cèl·lules ho utilitzen per a combustionar alguns nutrients en la respiració cel·lular, obtenint així l'energia necessària per a créixer i dividir-se. Durant aquest procés també es generen residus, com l'aigua i el diòxid de carboni, que han de ser expulsats. La respiració cel·lular és una funció que s'engloba dins del metabolisme cel·lular.

A.3. Quines estructures del nostre cos ens permeten prendre aire del medi? Com arriba l'oxigen fins a totes les cèl·lules del nostre organisme?

En la inspiració, el diafragma es contrau i s'aplana, ampliant-se la cavitat toràcica. En ampliar-se incrementa el seu volum i l'aire de fora entra en els pulmons per a igualar les pressions. En l'espiració el diafragma es relaxa, reduint el volum toràcic, el que fa que l'aire isca per excés de pressió.

Després, l'aire arriba fins als alvèols (cavitats terminals de l'arbre bronquial) on té lloc l'intercanvi gasós de diòxid de carboni per oxigen. El CO2 passa de la sang (líquida) a l'aire dels pulmons i l'O2 passa de l'aire al torrent sanguini, on és arreplegat pels glòbuls rojos o hematies, per a la seua distribució per l'organisme.

1/2 Virgilio i 1/2 Sergio.

La classe ha tingut dos parts a aquesta sessió.
Amb Virgilio: 
Avui hem estat comentant la importància de:

• Tindre cura de l’entorn.
• Normes relacionades amb el treball.
• Normes que regulen les relacions amb els altres.
• Normes relacionades amb l’ús del materials.

Conflictes que ens podem trobar a l'aula: estrès infantil

Aspecte que ningú pensa que siga posible però que és més freqüent del que ens pensem. 

Per finaltzar aquesta part hem vist uns vídeos de  Mara, molt interessants, en el que se li feien una serie de preguntes a Mara, realacionads amb el temaria que acabe de nomenar.

És increíble com tenen adquirides les pautes que hi ha queseguir per a treballar amb la resta de companys, normes que saben i apliquen com: llavar-se les mans, etc. 

Amb Sergio:

Vídeo ciències del bebè. National Geographic.

I preguntes.

1-. Perquè els bebès humans necessiten un any per a donar els seus primers passos?

Perquè el cap és molt gran en comparació al cos i fins que no estiga compensat tot el cos no podem mantindré l’equilibri.

2.- Quines habilitats i reflexos primitius posseeixen els bebès al nàixer?

Equilibri, gateig, alien baix l’aigua, succió, quan se li toca la palma de la mà, la tanca, si reben un esglai alcen les cames i els braços, saben matemàtiques i donen passos de forma automàtica fins al 6 mesos, encara que a l’aigua si ho fan i sense els adults.

3.- Avantatges que te nàixer poc format.

El cap és més menut, el part és més fàcil, poden aprendre cosa que els animals, per exemple, no i l’entorn influeix de forma avantatjosa.

4.- Perill de privar a un bebè d’estímuls sensorials externs durant els primers mesos.

El bebè pot estar incapacitat per aprendre a fer fent,  no te totes les neurones connectades i si no rep estímuls difícilment ho aconseguirà.

Ha d’aprendre a reconèixer cares, tenen sensibilitat per aprendre llengües, però si no se’ls exposa a escoltar-les, no les poden aprendre.

5.- Perden quan aprenen coses noves?

Perdem capacitats. Per exemple, si tenim sensibilitat per aprendre llengües però mai escoltem el xinès, quan vulguem aprendre’l no podrem dir fonemes que al castellà no estan.

6.- Per què els éssers humans caminen alçats?

Al canviar, a l’any, les proporcions del cos ens resulta més senzill caminar drets que gatejant, per exemple. Ja que el cap no  ens pesa tant i tenim més visió, entre altres característiques.

A banda, la bipedestació és una forma de desplaçar-se que ens dona la possibilitat de cobrir llargues distàncies i de consumir menys energia, deixant les mans lliures per a altres funcions.

Sense dubte el documental m’ha sorprès perquè no havia caigut en els avantatges de tindre un xiquet prematur. Sense es veu com negatiu i es veritat que te desavantatges però que, com tot, te part positiva i a més a més, com els ésser som animals que podem aprendre, sens dubte podem arribar a ser tant complets com la resta.

Fins la pròxima! 

Pràctica i temari.

D’una banda, hui, hem fet una xicoteta pràctica a la que hem de triar unes situacions que es veuen al Power Point i hem de dir les emocions que estarien apareixent si la situació fora real.

Hem triat la situació de que una xiqueta fa les feines de classe molt ràpidament. I les emocions que pensem que estan en joc en eixe moment, per part de la alumna, són: avorriment, falta de motivació, perea, conformisme, alta autoestima si la alumna pensa que amb això té suficient per a aprovar o potser té un baix autoconcepte i com ella pensa que millor no ho pot fer, doncs es conforma fent-ho així.

D’altra banda, a la teoria estem parlant de l’autoconcepte. També de com funciona el desenvolupament d’identitat familiar, social i cultural. Parlem de que la família és el primer referent social que tenen els/les xiquets/etes, aspecte cert i veritable. I, també, segons la identitat cultural de Vigotsky, parlem del dret que tenen els xiquets i les xiquetes a la igualtat d’oportunitats i a la diversitat.  

També, hem parlat de que hi ha famílies desestructurades i que per eixe motiu, l’escola ha de ser un lloc amb un clima d’afecte, confiança i seguretat a l’escola. Per eixe motiu s'ha de tindre una relació de qualitat amb la mestra.

També hem estat comentat aspectes com:

• Normes, rutines i conflictes com podria ser saludar, acomiadar-se, obeir, respectar a la resta. 
• Normes, higiene i neteja personal com que a l'escola hem de iniciar la rutina de llavar-se les mans, rentar-se els dents després de dinar, etc.
• Normes d’ordre personal com, per exemple, tancar portes sense pegar un colp o, inclús, penjar el babi al penjador. 

Totes aquestes qüestions i moltes altres que hi ha,  són molt importants, inclús molt més que aprendre qualsevol concepte acadèmic, perquè pense que abans de ser estudiants som persones que vivim en comunitat i que hem de saber estar en ella. Com a experiència personal, treballant al menjador, considere fonamental treballar aquests aspectes ja que puc asegurar-vos que a moltes cases no se treballa gens i pense que pot perjudicar al seu futur, perquè a qui li agrada seure al costat d'una persona que fa pudor per falta d'higiène? jo crec que a ningú, i que menys que des de l'escola se'n porten una base que ojalà seguisquen per molts anys.   

SOM ESPECIALS!

A la sessió quarta, ens hem pujat damunt d’una cadira i, individualment, hem dit perquè pensem que som especials.

Jo sóc especial perquè, encara que al meu dia a dia vaig superant nous reptes, a l’hora de dir públicament algun aspecte positiu de mi, em quede en blanc. Potser siga perquè no sóc creguda, però de vegades, ho hauria de ser més.

M’ha agradat prou que un professor de universitat es preocupe i mostre empatia amb nosaltres ja que, de normal, pareixem un número més en les llistes d’alumnes dels professors i professores.  

Desprès de fer aquesta activitat, hem estat llegint titulars de noticies sobre la pobresa infantil que hi ha a Espanya. Hem fet una posada en comú per contar experiències personals i ens hem adonat de que no sols passa a pobles de fora d’Europa, sinó que ho tenim present a la nostra realitat i, considerem, que no està buscant-se una solució.

Jo he posat l’exemple de 4 xiquets, germans, que jo tinc al menjador on treballe. Pels quals estic prou impactada.

Com a una de les conclusions que hem tret d’aquest tema a aquesta sessió ha sigut que no tenim un govern professional que posa les solucions que ens fan falta. 

Fins l'altra!

Expectatives asignatura

Jo amb aquesta assignatura, el que m’agradaria, amb tota la teoria i la pràctica que realitzem, i realitzarem, aprendre les meues pròpies tècniques d’observació, per a que, quan jo aplegue a ser mestra, i em quede assoles a una aula, poder apreciar cada aspecte que puga trobar-me allí. Des d’apreciar quan un/una alumne no es troba bé anímica o físicament fins a quan puga sospitar de que el xiquet o la xiqueta te cap problema al seu llar.

Després hi ha temes com la pobresa o el maltractament que, si cap vegada em trobe amb un cas d’aquests tipus, m’agradaria poder ajudar. I espere que a aquesta assignatura ens  facen crear una sèrie de ferramentes per poder aconseguir l’objectiu d’ajudar. També és cert que hi ha vegades en les que no podem travessar les fronteres invisibles que hi ha entre les famílies i els docents, però no estaria de més poder dir que ho he intentat.

I com no, també espere que aquesta assignatura deixe en mi una reflexió per poder, encara més, formar-me com a mestra, però no com a una més, sinó com a Sara Cuenca, com una mestra amb el seu propi criteri, amb la seua pròpia visió crítica i amb la seua forma de ser mestra. 

Sóc...

Hola amics i amigues, jo sóc Sara, l’autora d’aquest bloc. Vaig a contar-vos qui sóc i com he arribat a estudiar aquest grau.

Jo vaig començar a tindre aquesta vocació quan, als 10 anys, per certes circumstàncies de la vida, havia de fer-me càrrec del meu germà que tan sols tenia 3 mesos. Em sentia realitzada, sentia que servia per a alguna cosa, i a partir d’aquell moment sempre m’ha agradat menejar-me al món dels xiquets i les xiquetes.  

Ara, a banda d’estudiar aquest grau, també sóc monitora de menjador. Allí donem de dinar als alumnes i, com que aquest col·legi té jornada intensiva, també ens encarreguem de fer les extraescolars, no obligatòries, però que hi ha famílies que pel motiu que siga, deixen als seus fills i les seues filles al col·legi fins les 17 de la vesprada. També faig animacions, als caps de setmana, quan hi ha comunions, batejos, aniversaris, finals de curs de escoles, etc. A les animacions, de vegades els clients ens marquen una temàtica o de vegades es deixen sorprendre i fem gimcanes o jocs solts, sempre divertits i pensant en les edats dels xiquets i xiquetes que assistiran.

D’altra banda, dir-vos que m’agrada el que és diferent, de fet no m’agrada seguir modes, no m’agrada ser una més i espere que d’alguna manera aquest estil de vida es reflexe al meu treball com a mestra. També pense que “si quieres puedes”, una oració que ma mare sempre m’ha dit i que jo la continue. Crec que la vida et  posa en situacions prou lletges, però que hem de confiar en nosaltres mateixos i continuar.

Agurade que gaudiu de compartir amb mi aques blog! 

Comentem el documental i comencem el tema 1.

"Maestras de la República". 

El primer de tot, contexcualitzar la data de la República per saber què va passar abans i què va passar desprès.

I GM: 1914-1918

República: 1931-1936

GC: 1936-1939

II GM: 1939-1945

Al vídeo es reflexa que la societat és analfabeta, però que a l’educació estan tenint un pensament que em pareix l’adequat: el protagonista de l’aprenentatge és el xiquet/a.

¡Alma! Aquest lema el diuen al vídeo. I reflexa la fe que un ha de tindre en sí mateix per poder continuar al seu dia a dia. No hi ha res com una vocació per poder fer les coses amb ganes i sempre amb un esperit renovador i innovador que faça que sigues un bon professional.

Ja en aquells temps s’educava per a la Pau. Increïble que encara ho estiguem fent perquè encara no s’han aconseguit els objectius. Es més, pense que cada vegada cal més educar per a la pau perquè cada vegada se senten més noticies de maltracte, de violència, d’estafes, de lladres, ... ENCARA NECESSITEM EDUCAR PER A LA PAU!. Fins quan????

Importantíssim l’aspecte que anomenen al vídeo d’aprendre jugant i que els xiquets i xiquetes han d’aprendre l’art de pedre el temps. Aquest dos aspectes, encara que sone estrany, hui en dia s’està començant a fer realitat, a pesar dels anys que portem intentant-ho. Mai és tard, diuen.

També mostren que volen educar en igualtat. Que bé sona!! Clar  que sí. Som tots persones d’aquest món.  Per què hem d’educar-nos separats?

Aquest aspectes els vam anar comentant a classe, segons cada individu havia interpretat el documental.  A mi, personalment, em va parèixer un gran tresor saber que ja pensaven com nosaltres. Em pareix que la societat, al seu conjunt, vol el mateix, però sempre hi ha algun grup de gent al que no l’interessa que la societat sàpiga, raone, pense, opine, etc. i això si  em dona fàstic. Perquè encara que la gran majoria vulguem el mateix, una minoria pot amb nosaltres. Al igual que desprès de la República. Tot el que havien aconseguit va desaparèixer. Aguarde, de cor, que tot el que tenim aconseguit, i tot el que aconseguirem, que no desaparega. Necessitem un món millor. Necessitem que les persones vegen als xiquets i les xiquetes: ciutadans de hui i no sols les generacions del futur. Cal que veguem que a la infantessa està la base de la vida. M’agradaria tant que, jo, com a mestra, algun dia puga dir que he posat el meu gra d’arròs a aquesta societat.  

Tema 1. Identitat i desenvolupament.

-          Parlem dels drets dels xiquets i de si ells saben el que són (mirem vídeos).

Podem fer un llistat:

•          Nivell de vida adequat
•          Dret a l’educació
•           Expressar-se
•           No violència
•           No discriminació
•        Etc

A 1989 la ONU va aprovar el tractar amb els drets del xiquet.

-     La formació ha de ser emocional i afectiva.
-    Parlem de la identitat personal (el que nosaltres aprenem de nosaltres mateixos)  i social i afirmem que cadascú té la seua. Som tots iguals i tenim els mateixos drets.
-   Identitat: nom, gènere, sexe, sentiments, moviment i coordinació.
-   Diem activitats que podem fer per a que els/les alumnes identifiquen diferents parts del cos. I diem: mural en paper continu, Joan Petit, Simón diu, identifiquen parts del cos que tenen enfront, etc.
-   Diferenciem entre sexe i gènere.

·         Sexe: aspectes físics: mascle i femella (genitals).

·         Gènere: com ens sentim.

-          Autoconcepte:

·         Opinió de sí mateixa

·         Guia d’experiències vitals.

·         Afectiu

·         Intel·lectual

·         Trets socials i ambientals

·         Sexe

·         Físic

I, per últim, observem el vídeo d’Elsa Punset: el poder de les emocions. 

I fins ací la nostra sessió de hui. 

Documental: “Las maestras de la República”.

A la sessió de hui...

Una vegada hem aclarit quins són els grups de treball per a realitzar la UD, hem fet l’intent de veure el vídeo nomenat al títol, però les TIC’s de l’aula no estàvem de la nostra part; internet anava prou malament. Aleshores Virgilio ens ha recomanat veure’l a casa i ens ha fet com un breu resum de perquè anàvem a veure el vídeo i perquè li sembla interesant.

El vídeo tracta de....  ho veurem a la següent entrada del meu blog!

Presentació de la matèria.

Hola a tots i a totes! Hui hem començat la matèria: educació per al desenvolupament personal, social i medi ambiental. i vaig a contar-vos el que hem fet.

Primerament, els professors s’han presentat, ens han dit els seus noms: Sergio Rosa  i Virgilio Candela.

Ens han comentat que cada un d’ells ens impartiran una sèrie de temes i ho faran de forma que cada dues setmanes aproximadament vindrà un d’ells. Virgilio s’encarregarà dels blocs 1 i 3 i Segio de la resta.

Ens han anat comentant quina és la seua filosofia cap a la matèria, i com ens avaluaran. També ens han fet una pinzellada sobre els temes que van a donar-nos, de què tracten.

Han parlat del treball més consistent que hem de fer. Ens han mostrat els temes de que poden tractar les Unitats Didàctiques, també ens han dit de quantes persones ha de ser el grup, etc. 

La meua impressió per a ser la primera sessió no ha estat gens mal i a veure com va aquesta assignatura.

Aniré contant-vos!