Comentem el documental i comencem el tema 1.

"Maestras de la República". 

El primer de tot, contexcualitzar la data de la República per saber què va passar abans i què va passar desprès.

I GM: 1914-1918

República: 1931-1936

GC: 1936-1939

II GM: 1939-1945

Al vídeo es reflexa que la societat és analfabeta, però que a l’educació estan tenint un pensament que em pareix l’adequat: el protagonista de l’aprenentatge és el xiquet/a.

¡Alma! Aquest lema el diuen al vídeo. I reflexa la fe que un ha de tindre en sí mateix per poder continuar al seu dia a dia. No hi ha res com una vocació per poder fer les coses amb ganes i sempre amb un esperit renovador i innovador que faça que sigues un bon professional.

Ja en aquells temps s’educava per a la Pau. Increïble que encara ho estiguem fent perquè encara no s’han aconseguit els objectius. Es més, pense que cada vegada cal més educar per a la pau perquè cada vegada se senten més noticies de maltracte, de violència, d’estafes, de lladres, ... ENCARA NECESSITEM EDUCAR PER A LA PAU!. Fins quan????

Importantíssim l’aspecte que anomenen al vídeo d’aprendre jugant i que els xiquets i xiquetes han d’aprendre l’art de pedre el temps. Aquest dos aspectes, encara que sone estrany, hui en dia s’està començant a fer realitat, a pesar dels anys que portem intentant-ho. Mai és tard, diuen.

També mostren que volen educar en igualtat. Que bé sona!! Clar  que sí. Som tots persones d’aquest món.  Per què hem d’educar-nos separats?

Aquest aspectes els vam anar comentant a classe, segons cada individu havia interpretat el documental.  A mi, personalment, em va parèixer un gran tresor saber que ja pensaven com nosaltres. Em pareix que la societat, al seu conjunt, vol el mateix, però sempre hi ha algun grup de gent al que no l’interessa que la societat sàpiga, raone, pense, opine, etc. i això si  em dona fàstic. Perquè encara que la gran majoria vulguem el mateix, una minoria pot amb nosaltres. Al igual que desprès de la República. Tot el que havien aconseguit va desaparèixer. Aguarde, de cor, que tot el que tenim aconseguit, i tot el que aconseguirem, que no desaparega. Necessitem un món millor. Necessitem que les persones vegen als xiquets i les xiquetes: ciutadans de hui i no sols les generacions del futur. Cal que veguem que a la infantessa està la base de la vida. M’agradaria tant que, jo, com a mestra, algun dia puga dir que he posat el meu gra d’arròs a aquesta societat.  

Tema 1. Identitat i desenvolupament.

-          Parlem dels drets dels xiquets i de si ells saben el que són (mirem vídeos).

Podem fer un llistat:

•          Nivell de vida adequat
•          Dret a l’educació
•           Expressar-se
•           No violència
•           No discriminació
•        Etc

A 1989 la ONU va aprovar el tractar amb els drets del xiquet.

-     La formació ha de ser emocional i afectiva.
-    Parlem de la identitat personal (el que nosaltres aprenem de nosaltres mateixos)  i social i afirmem que cadascú té la seua. Som tots iguals i tenim els mateixos drets.
-   Identitat: nom, gènere, sexe, sentiments, moviment i coordinació.
-   Diem activitats que podem fer per a que els/les alumnes identifiquen diferents parts del cos. I diem: mural en paper continu, Joan Petit, Simón diu, identifiquen parts del cos que tenen enfront, etc.
-   Diferenciem entre sexe i gènere.

·         Sexe: aspectes físics: mascle i femella (genitals).

·         Gènere: com ens sentim.

-          Autoconcepte:

·         Opinió de sí mateixa

·         Guia d’experiències vitals.

·         Afectiu

·         Intel·lectual

·         Trets socials i ambientals

·         Sexe

·         Físic

I, per últim, observem el vídeo d’Elsa Punset: el poder de les emocions. 

I fins ací la nostra sessió de hui.