SOM ESPECIALS!

A la sessió quarta, ens hem pujat damunt d’una cadira i, individualment, hem dit perquè pensem que som especials.

Jo sóc especial perquè, encara que al meu dia a dia vaig superant nous reptes, a l’hora de dir públicament algun aspecte positiu de mi, em quede en blanc. Potser siga perquè no sóc creguda, però de vegades, ho hauria de ser més.

M’ha agradat prou que un professor de universitat es preocupe i mostre empatia amb nosaltres ja que, de normal, pareixem un número més en les llistes d’alumnes dels professors i professores.  

Desprès de fer aquesta activitat, hem estat llegint titulars de noticies sobre la pobresa infantil que hi ha a Espanya. Hem fet una posada en comú per contar experiències personals i ens hem adonat de que no sols passa a pobles de fora d’Europa, sinó que ho tenim present a la nostra realitat i, considerem, que no està buscant-se una solució.

Jo he posat l’exemple de 4 xiquets, germans, que jo tinc al menjador on treballe. Pels quals estic prou impactada.

Com a una de les conclusions que hem tret d’aquest tema a aquesta sessió ha sigut que no tenim un govern professional que posa les solucions que ens fan falta. 

Fins l'altra!