divendres, 30 de març del 2018

Continuem la Xarrada de la diversitat LGTB.


Diversitat afectiu- asexual i de gènere.

Legislació:

-        *  Política social Europea

-          *UNESCO “el embarbussament per homofòbia i transfobia és un problema.

-       * Drets Humans. Convenció de Drets dels xiquets i principis del Yogykate. (material il per a treballar el 10 de Desembre (dia dels Drets humans)).

-        *Constitució espanyola
o   A nivell autonòmic
o   I estatal

La diversitat és responsabilitat de tota la comunitat educativa, de TOTA. A més a més, és una oportunitat per a educar i treballar la diversitat.

La comunitat educativa:
  • -          Alumnes
  • -          Centr
  • -          Grup-classe
  • -          Famílies
  • -          Context escolar
  • -          Professorat i gestió aula
  • -          Normes convivència
  • -          Condicions de seguretat


Afegir que les normes han de ser:
Poques                                   clares                                     funcionals

Consell: davant aquestes situacions en les que els xiquets i les xiquetes pregunten, la resposta nostra deuria ser: I TÚ QUÈ CREUS?

Ells saben molt més del que ens pensem, a banda, ells sabran just el que necessiten per a la seua edat. Anem a aprendre d’ells i d’elles. 

Comencem el blog III. Consum responsable.

Bloc III. Consum  responsable.

Les mentires del consum:
https://www.youtube.com/watch?v=hAIvpFUEzZg

Hola amics i amigues!

A la sessió de hui hem començat el bloc III de la assignatura. Primerament tractarem el consum responsable i ens plantegem una sèrie de qüestions.

Problemes que ens trobem hui en dia a nivell estatal:
o Pensions
o Pacte polític

Els hem comentat por, ja que, a una de les conclusions que hem arribat han sigut que sabem poc d’aquests temes i que no deuríem perquè ens afecten i ens interessen, tant per la nostra funció de mestres com per al nostra vida.

Tindrem pensions? O caldrà fer unes pensions privades per poder solucionar aquest conflicte?
Tots i totes podran fer-se unes pensions públiques?

Nota 1: cal més natalitat i més gent treballant.

Nota 2: ens hem d’interessar sobre el pacte d’educació i sobre la nova assignatura de Batxillerat. 


Aquestes dues notes les afig perquè jo sóc la primera que he de posar-me al dia amb l’actualitat del meu país. 

A la segona part de la sessió de hui hem estat veient una xarrada de César Bona.

Los Nuevos retos de la educación, César Bona.


Reflexió:

Com ha de ser un mestre?

A banda de tindre  vocació hem de tindre actitud.

Als nostres alumnes, què els agrada fer?

Hem de tindre en compte que a l’aula hi ha una gran diversitat de xiquets/etes i per a aconseguir un bon rendiment dels alumnes els/les docents hem de tindre diversitat a la nostra forma d’actuar. Hem de tindre diverses estratègies, varietat de textos, varietat d’agrupaments, diversitat de temps de feines i projectes, etc.


Si tot açò que sabem ho compartirem seria més útil per a tots/es. Ha d’haver una interacció per poder treballar bé en equip i ajudar a fer les coses que a soles no ens atrevim, açò no vol dir que la resta han de donar-nos la feina feta, sinó que primer, individualment, hem de fer una reflexió i després, en conjunt, fer el treball. 
Junts, és millor!

Atenció a la diversitat en contextos educatius.


La xarrada la va donar Juan David Santiago Torres el qual és Coordinador de les Sedes Universitàries.  I ens parla sobre la càtedra, la cultura gitana, sobre el protocol  atrevista de les persones transsexuals.

Ens parla de les violències masclistes i de la diversitat afectivo-sexual.

Els sexes biològics poden ser:
-          Mascle
-          Femella
-          Intersexual (hemafrodita)

La identitat de gènere
-          Home
-          Dona
-          Transsexual
En quan al home i la dona cal dir que és des d’un punt de mira binarista.

Expressió de gènere:
-          Masculí
-          Femení
-          Anodeogen  

En quan al masculí i femení cal dir que és des d’un punt de mira binarista.

Orientació sexual:
-          Heterosexual
-          Homosexual
-          Bisexual
-          Pansexual
-          Asexual
-          ...
En quan al heterosexual i al homosexual cal dir que és des d’un punt de mira binarista.
Diversitat sexual és tot allò que ix de la Heteronomatividad.
Aclaració: Cisgénero: cissexual.
Coorecppon al sexe biol`gic i la identitat de gènere.

Què significa LGTB?                       
Federació LGTB i les sigles I (intersexuals), A (asexuals) i Q (teoria de Queer)

Què és la Homofobia/ LGTBhogia?
·         Plumofobia
·         Com s’expressa?
o   Cognitiva
o   Afectiva
o   Conductual (enfoc socioafectiu)
o   Insittucional
o   Liberal (espai públic heterosexual)
·         Registros
o   La sexualización
o   La sexualidad
o   La eròtica
Identitat de gènere i conceptes importants:
-          Cisgènere
-          Transgènere
-          Transsexual
-          Genderqueer
-          Travesti
-          Transformista

Fem un experiment.

Abans
Aquest és l’experiment que vam fer a classe. Es tractava de dividir la gelatina que hi ha al recipient en dos. A una banda vam tocar la gelatina amb les mans tal i com les portàvem i a l’altra, la vam tocar amb les mans acabades de llavar.  També, cal destacar, que la gelatina també es contamina amb l’aire, quan parlem prop d’ella etc.
El resultat va ser sorprenent perquè ni tan sols la part que vam tocar amb les mans netes estava neta. Li van eixir fongs igual que a l’altra banda.
Podem concloure d’aquest experiment que és importantíssim la higiene però que les bactèries estan a l’ambient. Sempre, encara que de moltes bactèries no ens lliurem, cal que mantinguem una higiene adequada de nosaltres mateixos, de les coses que ingerim, del que toquem i del que tenim al nostre voltant. 

Després

Xarrada primers auxilis.


Respiració cardiopulmonar. 

Saber fer maniobres de primers auxilis és una de les assignatures que mai tindrem al grau i que es donen per no troncals ni necessàries. 

Què penseu?

No cap formar-se, no amb una conferència, sinó amb moltes hores dedicades a aquest tema?????

Moltes gràcies als docents i a les persones que han fet possibles xarrades com aquestes, al menys veiem alguna cosa. (ja heu fet prou) però pense que és molt necessari formar-se amb més de una hora i mitja de xarrada en 4 cursos del grau.

Pense que els/les mestres hauríem de formar-nos fins que tinguérem la confiança suficient per a poder aquestes maniobres amb seguretat. A les pràctiques, a la classe hi havia un xiqueta al·lèrgica als fruits secs i la tutora em va dir que si alguna vegada veia a la xiqueta posar-se roja i unflada que havia de clavar-li la agulla aquella. Jo ho pense i no crec estar preparada per a ficar una agulla a una xiqueta. Aleshores tampoc estic preparada per a fer una reanimació, ni molt menys... és trist veure i reflexionar sobre aquests aspectes, sobretot quan pense que seria molt fàcil imposar una assignatura d’aquest tipus i llevar aquelles matèries repetitives que et tornen a dir el mateix que el curs passat, però clar, la assignatura te altre nom i aleshores camuflen eixa semblança... patètic el sistema educatiu en general, però el universitari que és on ens preparen per a una funció, no es fixen ni es centren en eixa funció...


Disculpeu la parrafada, era necessari dir-ho. I que millor que al meu blog. 


Fruita, osos i viure en salut.

dissabte, 3 de març del 2018

Xarrada famílies d'acollida.


http://gaiaacogimiento.org/

A la sessió de hui, hem tingut una xarrada sobre les famílies d’acollida.

En primer lloc, diferenciar entre acolliment i adopció.

L’adopció és donar-li al menor, un allar per sempre, sense tornar amb la seua família, i convivint amb la seua nova família per sempre.

I, Acolliment és, traure als menors dels seus entorns, els quals no son els més adequats per a ells, i donar-los un allar fins que el seu entorn, és a dir, la seua família, es recupere, millore i/o canvie.
Hi ha diverses formes d’aconseguir traure al menor del entorn perjudicial on es troba:

- Acolliment familiar
- Acolliment residencial
- Adopció Nacional o Internacional.

A la sessió la classe va participar molt activament. Jo en particular, tenia el dubte de saber què passava amb aquest menors quan ja no ho hi eren. I la resposta va ser la que m’esperava però no la més bonica.

Els xiquets/etes que estan a l’acolliment familiar, poden arribar a un pacte i potser es quede allí, però no és el més habitual i, a banda, eixa no és la política de l’acolliment, ja que, l’acolliment es sols una residència temporal per al xiquet mentre la seua família millora. Els que es troben a l’acolliment residencial, s’intenta, moltes vegades, que es queden però tampoc es l’habitual. Per tant, els que es fa és que aquestes personetes es tornen als seu entorn natiu.

No és la idea que més m’agrada perquè igual l’entorn del xiquet encara no s’ha recuperat i portser torne a patir, però, és cert que des de l’acolliment se li donen unes pautes i instruccions per a poder defensar-se a la vida ell assoles.

Hi ha diferents tipus d’acolliment:
El de emergència (6 mesos màxim)
Temporal (màxim 2 anys)
Permanent (sense previsió però mai és per sempre)

Nombrar també que els menors tenen contacte amb les seues famílies (supervisada), o al menys és una de les coses que se volen aconseguir, ja que no es tracta de llevar-li el fill a ningú sinó de evitar que patisca les conseqüències que els adults del seu entorn tenen però amb la idea de torna a casa quan siga un bon allar. I dir, també, sempre que l’ambient familiar natiu siga favorable, el menor pot passar els caps de setmana o períodes de vacances amb la seua família.

Destacar, cosa que em pareix importantíssim remarcar, és que, l’acolliment, no està per cobrir les necessitats de la família que vol acollir, ni és un fet per cobrir el temps mort, NO. És un tema molt seriós que tampoc ha de provocar-nos llàstima. Encara que és dur, a l’hora de l’acomiadament. Però, ja no sols l’acomiadament, sinó tot el procés i temps que eixe menor estiga a una casa, ha de ser per donar-li una pautes de disciplina i per a donar-li altra visió, positiva, de la vida. I, quan siga hora, acompanyar-lo amb la seua família.

REFLEXIÓ: 

  • A les xarrades vaig aprendre moltíssimes coses que no havia entès mai. Vaig saber la diferència entre l’acollida i l’adopció.
  • Va ser una sessió motivadora, interessant i sobretot: ÚTIL.
  • De totes les matèries que es donen al grau, cap ens havia parlat d’aquest tema... la llàstima és que tan sols hem pogut gaudir d’una xarrada en 4 anys que suposadament dura el grau.

Documentals (deures de casa)

Hola a tots i a totes! Hui vaig a contar-vos de què tractaven els dos documentals he vist.
Cervell automàtic.
  • ·         La màgia de l’inconscient.

Com a síntesis d’aquest documental puc dir que el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que no som conscients de la mitat de les coses que passen al nostre davant. Ara entenc quan diuen que del que veges no et cregues ni la mitat.  

Altre aspecte que em va sorprendre, va ser quan van fer l’experiment amb xiquets i xiquetes de 4 anys. I la conclusió va ser que els que es resistien a les llepolies després, al seu futur, anaven a ser a més feliços, anaven a tindre un matrimoni millor, anaven a traure millor notes, etc. Tot per la capacitat de controlar i de resistir-se a allò que no deuen fer i que tant els agradaria.
No m’explique que el 90% del que estem veient és a través de la memòria i que podem ignorar el que realment està passant ací i ara. Segons el documental, veiem a través de la memòria. Cosa que em pareix al·lucinant. Crec que per això, quan intentem recordar que vam fer un dia qualsevol no ens recordem de la gran majoria de les coses, sols recordes aquelles anècdotes que ens van impactar per a bé o per a mal.

 El nostre cervell pot ser enganyat. Ara entenc perquè sempre que veig un truc de màgia dic: que? Com ho ha fet? Doncs, a banda de que em pareix un gran treball el que fan els mags per veure com poden enganyar-nos, es que m’encanta saber que ho fan, que ho aconsegueixen. Però pense que han de fer un gran treball d’investigació per arribar al punt de fins i tot, llevar-nos un rellotge de la monyica.  



  • ·         El poder de l’inconscient.

És la ment inconscient la que fa que prenguem les decisions. Ella ens valora i debateix sobre les nostres decisions, és a dir, ens plasma les coses positives i negatives i acabem prenent un camí o altre. A més a més, la intuïció també la calcula l’inconscient, ja que, si ho fera el conscient ens causaria confusió.  

Hi ha situacions que ens agraden, però no sabem perquè. Pot ser és un record que tenim, però com que vivim dels records “amagats” que jo nombre, perquè en realitat han passat i no els recordem, encara que quan tornem a repetir la situació, ens agrada. Això vol dir que ho tenim a la nostra consciència.

El documental m’ha causat una incògnita. Ara vull comprovar si és cert que quan no tens parella, per exemple, busques el calor humà en altres coses com poden ser una dutxa amb aigua més calenta del normal. O que quan coneixes una persona prenent una beguda calenta et cau millor que si ho fas amb una beguda gelada. He de comprovar-ho. El millor de tot, és que crec que sí és cert, però mai ho havia pensat.

També parla de la part conscient del nostre cos, però ens afirma que les nostres emocions són automàtiques, i pareix que és mol millor així, ja que del contrari, si utilitzara el conscient, ens realitzaria.

Com a futura mestra, m’ha sorprès molt quan ha dit que anem a desenvolupar la creativitat apagant una part del cervell. Mai haguera dit que es faria així. Sempre he pensat que l’educació el que fa és no aprofitar tot el desenvolupament cerebral que podem donar. I per tant, podrem aconseguir mirar a la resta de persones tal i com són i no amb prejudicis. 

Per últim, diu que l’amor és una droga. La qual fa que quan estem al principi d’una relació siguem més manejables. I que aquesta addicció el que fa és que ho visquem al 100% tant si va per a bé com si no. El problema està quan la relació no és favorable; ho podem passar realment mal.


Us han resultat tant interessants com a mi?
Aguarde que si!
Fins la pròxima!

Continuem amb el blog II.

A la classe de hui hem fet diverses coses: 

Per una banda, hem plantejat el problema de: què passa al nostres cos quan bevem alcohol?
I per a resoldre aquesta qüestió hem vist una presentació. A mode conclusió puc dir que de tant en tant fer-se una copa no porta cap problema però que abusar de l’alcohol ens porta a malalties que afecten als nostres òrgans, com el fetge i el renyo. 


D'altra banda, hem continuat amb el blog 2. 

A.6. Com elimina l'organisme les substàncies que no necessita? D'on provenen aquestes substàncies?

El sistema digestiu elimina l'aliment que el cos no pot aprofitar a través de la femta. No obstant açò, l'organisme també produeix substàncies de desfet procedents del metabolisme cel·lular que ha d'expulsar a l'exterior. En aquesta tasca intervenen l'aparell urinari, el sistema respiratori i la pell. Tots aquests elements configuren el que es coneix com a sistema excretor.  

L'aparell urinari, format pels ronyons i les vies urinàries, és l'encarregat de filtrar la sang per a eliminar substàncies tòxiques derivades del metabolisme cel·lular, com la urea o l'àcid úric. Podem tenir problemes de ronyó per excés d'aquestes substàncies (gota), com a conseqüència de patir obesitat, per la ingesta excessiva d'alcohol o d'aliments rics en purines (carns roges, vísceres, peix blau o mariscs). L'orina és la forma en què aquestes toxines són expulsades a l'exterior, mitjançant el seu barrejat amb aigua.  

El sistema respiratori és l'encarregat d'expulsar al medi aeri el diòxid de carboni i l'aigua provinents de la respiració cel·lular.  

Finalment, però no menys important, també eliminem substàncies tòxiques a través de la pell, per mitjà de la suor. Les glàndules sudorípares situades sota la pell generen aquest líquid clar, de gust salat, compost fonamentalment per aigua i sals minerals. La suor ix a l'exterior a través dels porus de la pell i compleix una altra funció molt important, com és la de refrigerar el cos quan fa molta calor. 

A.7. Com arriba l'oxigen, l'aigua i els nutrients a les cèl·lules? I com arriben els residus als diferents llocs de depuració i excreció? 

L'aparell o sistema circulatori està compost pel sistema cardiovascular, que condueix i fa circular la sang, i pel sistema limfàtic.  

El sistema cardiovascular està format pel cor i els vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars) que transporten la sang. La sang és líquida, però també es compon de cèl·lules, tals com: Els leucòcits (glòbuls blancs), els eritròcits (glòbuls rojos) o les plaquetes. La sang amb oxigen arriba als teixits per les artèries i torna al cor, carregada de CO2, a través de les venes. Aproximadament, un 8% del pes corporal correspon al volum sanguini, és a dir, uns 5.6 litres de mitjana.  

El sistema limfàtic està compost pels vasos limfàtics, els ganglis i òrgans limfàtics (ex., el timo, les amígdales o la melsa, “el bazo”), la medul·la òssia i la limfa. La limfa és un excés de líquid que es produeix en la connexió entre els capil·lars sanguinis i les cèl·lules (és com una fuita de líquid). Els capil·lars i vasos limfàtics drenen la limfa fins a les venes subclàvies, on es barreja amb la sang. Un mal funcionament d'aquest sistema genera la retenció de líquids en els teixits corporals (un edema). 
La medul·la òssia (el tuétano) és un teixit esponjós que es troba a l'interior d'alguns dels ossos del cos. En ell s'originen totes les cèl·lules sanguínies i a més els limfòcits, que són un tipus de leucòcits. Els limfòcits s'emmagatzemen en els ganglis i òrgans limfàtics, que són com a reserves del nostre exèrcit intern, i es mouen per la sang i la limfa. Per açò poden extraure'ns les amígdales o la melsa i seguim vius igualment, ja que únicament hem perdut una reserva de limfòcits. Si patim una infecció, llavors podem trobar a faltar la reserva de defenses perduda. 

La funció principal de l'aparell circulatori és fer arribar nutrients i oxigen a totes les cèl·lules del nostre cos, per a després arreplegar les deixalles metabòliques. A més, arreplega la limfa i mou hormones i cèl·lules sanguínies allí on siguen necessàries (ex., per a sanar i reparar una ferida en un dit de la mà). 

COM ACONSEGUIM L'ALIMENT? QUÈ NECESSITEM FER PER A PODER ACCEDIR A LES DIFERENTS FONTS D'ALIMENT I D'AIGUA?

A.8. Tracteu de respondre a les següents qüestions sobre els ossos. 
a) Quines característiques tenen els ossos (en relació a la funció que exerceixen)? 

Alguns són com a columnes (aguanten pes), uns altres són més plans (sostenen i protegeixen òrgans del cos), els hi ha més flexibles (protecció) i alguns són xicotets i formen part d'un grup (parts mòbils). En general, la relació pes de l'os / pes que pot aguantar és molt elevada.

b) Quins tipus d'ossos coneixes? 

Segons la seua funcionalitat: Protegir i sostenir (ossos del crani, costelles, vèrtebres), sostenir i connectar (maluc, omòplats o escàpules), aguantar pes (extremitats: fèmur, tèbia, húmer), parts mòbils (ex., monyica i mà: falanges, metacarpians…). 

c) Com s'uneixen els ossos entre si?

Per mitjà de les articulacions, mitjançant cartílag i lligaments, fonamentalment.

 d) Els ossos són matèria viva?

Sí, estan formats per cèl·lules òssies que necessiten nodrir-se com totes les altres. Per açò quan es produeix un trencament els ossos es poden regenerar. e) Qui té més ossos: un xiquet, un adult o els dos igual? El xiquet posseeix uns 300 ossos, front als 206 dels adults. Conforme anem creixent molts ossos es fusionen.

A.9. Tracteu de respondre a les següents qüestions sobre els músculs. 

a) Quines característiques tenen els músculs? 

Són elàstics, excitables (responen a estímuls elèctrics) i posseeixen la capacitat de contraure's i de relaxar-se. 

b) Coneixes diferents tipus de músculs? Per a què serveixen? 

El múscul estriat (fort), que és el responsable dels moviments voluntaris. El múscul llis (feble), que realitza moviments involuntaris (ex., les parets de les vísceres). El múscul estriat cardíac, és estriat però realitza els moviments involuntaris del cor.

c) Quines funcions tenen els músculs?

Locomoció, moviment dels òrgans interns, mímica (gestos facials), donar estabilitat i protegir a la resta del cos, mantenir la postura i la forma corporal. 

d) Com transfereixen el moviment als ossos? 
Per mitjà dels tendons (cordons molt resistents i no elàstics), que compleixen la funció d'inserir el múscul en l'esquelet i de transmetre la força de la contracció muscular als ossos.